dimecres, 28 de desembre del 2011

Bones Festes i Feliç 2012 !!!

Això i prou, simplement desitjar unes Bones Festes (més val tard que mai) i un magnífic 2012 !

Un 2012, casteller, feliç, vermell, respectuós, que escolti, que rigui, ....

Un 2012 amb paciència, amb caràcter, amb idees propies, amb curiositat, amb descans, amb somnis, ....

Un 2012 que ens porti a cada un de nosaltres a ser millor del que som ara, a ser una mica més forts quan faci falta i més febles quan calgui també.

Un 2012, sobretot amb Molta Salut !

dissabte, 10 de desembre del 2011

Si somnies: 3 de 8 !!!

Aquests dies, de baixa intensitat castellera, segueixo pensant en l'any que ve ... i ara que és època de desitjos, esperit nadalenc, reis mags, tions, .... se m'acut demanar un desig ben fort, en veu alta.  Si somnio en l'any que ve, somnio una cosa repetidament: El 3 de 8. Un 3 de 8 maco.

La relació dels Xicots amb el 3d8 ha estat "esquerpa", "difícil".  Si l'any 1998 carregavem el primer 4d8, i a l'any següent, el 1999, el descarregavem, amb el 3d8 la cosa va costar una mica més...  l'any 2000 el carreguem per primer cop, però no és fins 4 anys després, per la Festa Major del 2004 que assolim descarregar-lo per primera vegada. La torre de 8 amb folre la vam descarregar al 2000, però el 3d8, ja veieu, va ser un altre historia.

Durant un parell d'anys, ens vam fer nostre el preuat 3d8, i de quina manera. Això ens va portar als millors moments castellers de la colla.  Al 2005 descarreguem 20 castells de 8 pisos, i en carreguem 3 més, i a finals de temporada intentem el 3d9 folrat, que va quedar a pocs segons de ser coronat. L'any següent, el 2006 quedem 7ens al concurs (coincidint amb la única vegada que hem descarregat aquest castell a concurs).

En canvi el 4d8 l'hem aconseguit completar fins a 5 vegades al Concurs de Tarragona.

Al 3d8 se'l coneix com el pare dels castells, ja que es considera que quan una colla l'assoleix ja mereix ser respectada com una colla gran ( o millor, com una gran colla ).  Fa masses anys que els Xicots hem perdut aquest castell, i és per això que el meu somni, el meu desig pel 2012 és recuperar-lo, i maco, maco, descarregar-lo !  Si ajuntem el PARE DELS CASTELLS, amb el CARRO GROS, i li afegim EL CASTELL DE VIDRE, tindrem una cosa que només 1 vegada en 30 anys hem aconseguit de fer: La Clàssica de 8 ( 3d8, 4d8, Td7). 

Si somnies:  3 de 8 Xicoter !!!  El farem realitat !!!








El 3 de 8 és la base de les grans estructures castelleres, atès que d'ell depenen altres castells significatius com el 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Acabant temporada…començant temporada…

Això dels Castells és ben estrany, cap al final de la temporada tens un cert cansament, sobretot després de realitzar la teva Diada, haver-ho donat tot, i amb una sensació de necessitar descans.

Però quan portes un parell de setmanes sense assajar, ja hi estàs tornant a pensar, i mires què fan encara les colles que no han acabat, i penses en com serà la propera temporada… ben bé, estàs acabant temporada, però mentalment n’estàs començant un altre….

Els castellers devem ser així.

I jo, a més de casteller sóc Xicot, i desitjo que el futur porti coses molt bones a la nostra colla, plena de gent que se la sent seva i té ganes de tirar-la endavant. Quin orgull.

Gràcies als Baixos, a les crosses, als contraforts, a les agulles, als primeres mans, als vents, als laterals, a les segones mans, a les terceres i quartes, als segons, als terços, als quarts, als quints, als dosos, a les aixecadores i a les enxanetes. Gràcies per fer entre tots i totes una colla viva, que sent, que s’emociona, que vol créixer.

Seguim ?  Seguim !  Com diu el Fredi, Visca, Visca.... Xicots !

I la veritat és que la temporada castellera encara no ha acabat, podran els Minyons de Terrassa amb els 10 pisos ?    Després de la seva Diada comentem la temporada...

Sabates "X" ... trobades pel Crak "JUR" .   Jo les vull !!!!



Xavi

PD1:
Felicitats al Xavi Catasús i a la Eva Almirall....ha arribat un nou Xicot, el Roger !!!
PD2:
Gràcies Colla pel Xicot Insígnia. És un honor total. I sento no haver pogut estar amb vosaltres durant tot el sopar !!!

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Hem fet un “San fermí”. 7 Raons per un 7.

Això s’ha acabat. I no hem sortit per la porta gran, però us asseguro que podem dir que hem sortit amb el cap ben alt.

És diumenge, són les 11h. i ja estic al local, fent el cafetó, intentant passar els nervis normals que hi ha abans de la Diada de la Colla, aquells nervis que se’t posen a la panxa ben aviat, al llevar-te. I els companys de colla comencen a preguntar…al final què farem avui ? i jo els responc:

 i tu què faries ?

Les respostes són variades. Son una barreja de desig, frustració i realitat. El desig de la torre folrada i la realitat del que hem pogut fer als assajos.  El desig de provar el tres de vuit i la frustració de veure que no hem arribat a temps de tenir-lo per descarregar.

I quan els hi confirmo que el pla és 4d8, Torre de 7 i Cinc de 7 ( també els ensenyo el planell del 7, per si al final ens animem) les cares no són d’alegria precisament, però sí que son de comprensió. Alguna mare de la canalla també se n’alegra de la decisió, algunes quints i algun dosos s’emprenya d’entrada, i potser després respira alleugerit.

Durant el cercavila fins a plaça ens anem fent a la idea del què anem a fer, i tots els Xicots i Xicotes que érem a plaça ens concentrem per a fer-ho BÉ.

L’objectiu principal està clar: Fer el castell de 8.  L’assolim a la segona ronda, després d’un intent desmuntat en primera ronda. Un 4 treballat però descarregat a la fi. Amb un baix i un segon que s’estrenaven en aquesta construcció, cal destacar-ho. Bona feina “novatos” !

La Torre de set, ens completa la primera ronda i ens serveix per “calmar els ànims” i donar tranquil·litat a la canalla.  Moltes colles voldrien un torre com aquesta, i poder-la fer servir en aquest sentit.  N’hem descarregat 5 aquest any, dues més que al 2010.

I per acabar fem un “San Fermí”. Explico...

Un company a plaça...em diu “avui farem un sant fermí” !  i jo li dic..què? sí home, un 7 de Julio !  Vaja un 7 de 7....ostres és veritat !  7 de julio, San Fermín.  Trobo que li escau......

Per acabar les 7 raons per estar contents per aquest nou castell que ha estrenat la colla:

  1. El Seny també compta. En ocasions com aquesta, és de valents saber renunciar. Lo fàcil hagués estat provar la torre de 8 o el tres de vuit i a veure si el carreguem. Però no hagués estat lo correcte.
  2. Hem rubricat la millor actuació de la temporada.
  3. Han pujat la majoria de castellers “novells” de la colla, demostrant el potencial que tenim
  4. La Canalla s’ho ha passat bé.
  5. Ha estat un castell de Colla. Han calgut: 7 baixos, 14 crosses, 7 contraforts, 7 agulles, 7 primeres mans, 7 segones mans, 7 primers vents, 7 segons vents, 14 laterals, 14 segons laterals, 21 castellers de tronc, 4 dosos, 2 aixecadores i 1 anxaneta:  Un total de 119 Xicots i Xicotes. 
  6. Hem acabat la temporada amb una Diada rodona. Donant seguretat a la canalla. Ells també saben veure si la Colla els cuida, això es diu generar Confiança.
  7. I l’any que ve farem 30 anys ! Felicitats a tots i totes.





diumenge, 23 d’octubre del 2011

És la recta final...

No hace falta decir nada más...  (vídeo de motivació per la colla, creat per Joanjo Rico) :


http://www.youtube.com/watch?v=NdApM8HOEv4

És la recta final, queden 2 assajos, dimecres i divendres...i diumenge a la Plaça de la Vila, la Diada del Roser !  Xicots i Xicotes, som-hi !!!



Xavi
Per cert, dimecres sóc fora per feina (a Madrid), per tant, espero que dongueu el cop de mà que es mereixen el Sergi i la Mariana a l'hora de muntar les pinyes. Compto amb vosaltres. Salut (que fa falta) !

dilluns, 10 d’octubre del 2011

La Torre de Seny

Aquest dissabte ens vam quedar a mig camí dels objectius marcats a priori, sobretot pel que fa a tornar a afrontar els 8 pisos, però aquest cop sí vam saber no estirar més el braç que la màniga, i vam posar seny.

Força, Valor, Equilibri i Seny ( + Compromís ). Aquest dissabte va ser el dia del SENY, i tota la colla ho va saber veure i compartir. Per això, el nostre millor castell, el de la segona ronda, va ser la Torre de Set, una Torre de Seny.
Va ser la tercera descarregada de la temporada, i que juntament amb el 5d7 i el 4d7 amb l'Agulla, representen una completa actuació de set i mig, i sobretot, sobretot destacar el fet que ho vam fer amb un pinya pròpia que feia goig. A banda de l'actuació de Sitges, aquesta a Barcelona ha estat l'actuació de l'any en que més camises vermelles hem portat a plaça. I això és sempre motiu d’alegria i satisfacció.
El 4d8 no el vam poder fer per diverses raons…els assajos de les darreres setmanes no han estat el profitosos que havien de ser, i per tant, la preparació no ha estat la suficient per aconseguir el que cal per tirar un castell així: CONFIANÇA. Tot i arribar justos, el teniem igualment plantejat, les possibilitats de completar-lo hi eren, i encara més, en aquest tram final de temporada, amb els castells molt rodats … però el fet de no disposar de tres cordons propis complets, un mínim que ens autoexigim, ens va fer acabar de decidir d’aparca-lo.
Però això no vol dir que no haguem fet bona feina. La Torre de Set descarregada ho avala, el cinc de set també, i el 4d7Agulla molt descarregat de pes, també diu molt.
Ara ens falta acabar el més bé possible. Ens queden 6 assajos i 2 actuacions…cal seguir perseguint els objectius marcats, i amb Seny, però sobretot, amb feina als assajos.
Ens hi veiem.
 
 
 
 

 

dimecres, 28 de setembre del 2011

La Caza del Octubre Rojo

La Caza del Octubre Rojo és una pel·lícula de 1990 basada en un best-seller del mateix nom, escrit pel novelista Tom Clancy. En aquesta peli protagonitzada pels coneguts Alex Baldwin i Sean Connery, el capità "Ramius" que dirigeix el submarí "Octubre Rojo" marca un objectiu, que de forma insistent i tossuda persegueix fins aconseguir-lo.

Pels Xicots, aquest mes que ara estem apunt de començar, també ha de ser un "Octubre Vermell", perquè amb il·lusió, esforç i treball podem aconseguir els objectius que ens hem marcat. Només depen de nosaltres aconseguir-ho. Tots i totes ara hem de fer l’últim esforç, ha de ser 1 mes intens, i durat el qual anem recollint tots els fruits del treball fet…

Tenim objectius fixats per a cada Assaig. Assistim-hi, i participem activament.

Tenim objectius fixats per a cada Actuació. No podem fallar a cap:

  • Sarrià: 4d8, Td7, 5d7
  • Montserrat: Td7, 4d7A, 3d7A
  • Diada del Roser: 4d8 …. I el que la colla vulgui, i hagi aconseguit treballar als Assajos….el 3d8 ? la Torre de 8 folrada ? Podem arribar-hi, depén NOMÉS dels assajos, depen NOMÉS de cacascun de nosaltres.
A l’assaig d'ahir, tot i ser un dimarts (com si fos dimecres) l’assistència va ser bona, vam poder posar dosos a la torre de set, i fer un peu de 3, i sobretot, vam poder fer el 4d7 net fins a dosos, dues vegades…. Bon dimarts.

Ara toca divendres…. Farem de l’Octubre, un Octubre VERMELL ?


dijous, 15 de setembre del 2011

Pel Ramon de l'Arboç

Costa pensar que aquesta activitat tant nostra, enlairar CASTELLS, on hi trobes companyerisme, amistat, esforç, coratge, solidaritat, i sobretot, sobretot una pila d'emocions positives, pugui convertir-se, encara que sigui excepcionalment, en un fet trist, desolador, esgarrifós, i que generi ràbia i pena. Per desgràcia avui ha passat. El Ramon de l'Arboç ha mort, i ha mort, fent castells.

No havia de ser, però ha sigut.

A més ha passat quan estava fent un dels gestos més CASTELLERS i més solidaris, fent pinya a una altra colla. Estava ajudant als Castellers d'Esplugues a assolir un dels seus reptes, els estava donant suport. Estava fent un gest preciós, i la mala sort ha fet que el Ramon patís aquest accident.

No havia de ser, però ha sigut.

Minyons de l'Arboç, endavant, seguiu enlairant els vostres castells pel Ramon, està i estarà sempre orgullós de vosaltres.

Des d'aquí vull fer pinya amb el Ramon allà on sigui, et donarem pit amb força. I també donar una forta abraçada a la seva família, a tota la Colla dels Minyons de l'Arboç, als seus amics, i als Castellers d'Esplugues, tots ells estan passant per un moment molt difícil.

Seguim fent pinya, seguim ajudant-nos els uns als altres, sempre. Seguim endavant CASTELLERS.  Pel Ramon de l'Arboç.


Ramon Rovira

(17/09/2011: He modificat el missatge inicial en línea al comunicat publicat pels Minyons de l'Arboç posteriorment al de la CCCC)

divendres, 2 de setembre del 2011

Festa Major 2011: CARRO GROS per partida doble.

Aquest és el resum en positiu de la Festa Major 2011, pel que fa als castells de 8, n’hem fet un cada dia. El dia 29 vam carregar el 4d8, i el dia 31 vam aconseguir descarregar-lo.

Si a aquestes dos construccions hi afegim la segona torre de 7 descarregada de la temporada, i el 5d7 i el 4d7 amb l’agulla (amb estrena de terç al pilar, el Jose Granados), llavors encara millor, són dades prou positives.

A més, el dia 31 la PLAÇA MÉS CASTELLERA va demostrar ser-ho de veritat i la pinya vermella es va veure reforçada per un bon nombre de convilatans que ens van ajudar a tancar un bon peu pel 4d8, i van acabar de fer-nos decidir a provar la torre folrada. Tenir l’ajuda de la plaça és de les coses que més goig fan. Gràcies afecció, gràcies de veritat per fer-nos costat.

En positiu de nou, cal aplaudir a la nostra canalleta petita, que va tornar a mostrar-se valenta, i va encarar els castells de 8 amb solvència.

També destacar que la Torre de 7 descarregada del dia 29, era la primera descarregada pel nostre gran Sergi, nou segon, quina torre més maca.

I la Colla va respondre, a les actuacions, a les entrades a ofici, i a les DURES processons. Deu ni do les hores i hores que hem hagut de caminar plegats, els peus encara se’n ressenten. Cal destacar la processó del dia 31, després d’una diada castellera que no va ser com esperàvem, la colla va respondre i el nombre de camises pels carrers de la vila va ser prou maco. És clar que sí !!!

També destacar el castell de germanor que vam fer amb els Falcons de Vilafranca, a proposta seva, i que va ser ben rebuda per nosaltres. Va ser un 3d6 net de color blanc i vermell, amb la doble aleta de l’anxaneta falconer: Primer va fer l’aleta castellera, i després la falconera. Excel·lent ! (llàstima que no s’hi vulguessin afegir els verds).

El darrer destacat pel fet d'haver pogut portar un altre vegada un folre vermell a plaça, que a més, va treballar parat i bé en tot moment.

Però…

Sempre hi ha un però. El més gran, el nostre intent de torre de 8 folrada. Ens va caure molt aviat. Massa aviat. Aquest fet, ajuntat amb l’intent desmuntat del 5d7, va fer que haguéssim d’acabar la Diada de Sant Ramon amb només dos castells assolits, llàstima. 

Ara ens toca aprofitar aquests dos mesos que tenim, justos, fins la Diada del Roser. Aprofitar bé els assajos i les actuacions, sobretot els ASSAJOS. Amb el compromís de tots i totes, la canalla, el tronc i els components de la pinya, podem fer possible acabar de donar forma a aquesta torre, i al tres de vuit, que encara no hem pogut portar a plaça. Hi serem a temps ? Els Assajos ho diran. Els Assajos seran els que hauran de decidir el programa de castells de la Diada. Com sempre hauria de ser.

Ens hi veiem Xicots (i Xicotes). Som els millors.

Salut i Castells !!!


PD: Felicitar als Castellers de Vilafranca per la magnífica actuació del dia 31 d’agost. La sisena millor actuació de la història dels castells. La Torre de 8 va ser, simplement, magnífica. Van ser capaços, fins i tot, de defensar-la, de parar un parell de rebrincades. El que semblava impossible. I nosaltres podem dir que hi érem.

dilluns, 15 d’agost del 2011

No solament de castells viu l'home

Efectivament, tot i que l'activitat castellera és el centre de tot el que passa i el perquè passa a una Colla Castellera, no solament de castells pot viure una colla castellera...


Una bona mostra en són algunes de les activitats que la colla ha estat organitzant aquestes setmanes, a tall d'exemple:


- El Casal d'Estiu Cultural: L'han pogut disfrutar nens i nenes de la colla i també nens i nenes que no venen a fer castells, però que han tingut l'oportunitat de conèixer els Xicots a través d'aquesta interessant activitat, i que ha estat tot un èxit. Des d'aquí felicitar a l'Aina, l'Edgar, la Gemma i el Xavi, els principals monitors i responsables que aquest primer Casal d'Estiu hagi estat un èxit de QUALITAT.


- El Sopar de Mans Altes: Un tradicional sopar que cada any reuneix a una quarantena de castellers i castellers disposats a passar-s'ho bé parlant de castells, sopant plegats, i sempre amb un convidat d'excepció. Enguany vam tenir al Nani Mata, Cap de Colla dels Minyons de Terrassa. Tot un luxe el poder disfrutar dels seus comentaris i reflexions. Crak.


- Activitats per la Canalla de la Colla: Com la sortida a un parc aquàtic d'aquest cap de setmana. Són iniciatives necessaries per cohesionar l'equip dels petits i tenir-los motivats, a més de amb els propis castells, amb activitats que els diverteixin com aquestes.


Només aquests tres exemples, i tants altres que podríem anomenar, són una mostra de que una colla castellera, per ser viva, necessita de gent al voltant que organitzi, que comparteixi, que visqui en colla, que es faci seva la colla, que es faci seu el local, que ajudi a que siguem una família cada cop més gran i més ben avinguda.

Un altre activitat: Carnaval Xicoter 2011
 Ah! per cert, tot i que els castells no ho són tot, no puc estar de dir-vos que el passat divendres vam fer un assaig d'aquells XULOS, amb una torre de set sencera fins a dosos, el tres de vuit sencer fins a quints, una torre de vuit amb folre fins a quints, un cinc de set net fins a quints, ... no està gens malament, i la concurrència de Xicots i Xicotes va ser major que en d'altres dies...la Festa Major ja és aquí, som-hi tots !  ( i avui cap a Capellades !).


No solament de castells viu l'home...però que en són de BONICS !!!

dilluns, 8 d’agost del 2011

El Castell de Vidre


La Torre de 7 és el Castell de Vidre. És un castell extremadament tècnic que requereix, juntament amb els grans pilars, un “extra” de concentració i equilibri respecte a les altres estructures castelleres…..perquè sinó es pot “trencar” …

De fet es considera gairebé com un castell de 8, i forma part de l’anomenada “Clàssica de 8”: 4d8, 3d8 i Torre de 7. Aquesta tripleta és la que ens hem de ficar al cap com a objectiu prioritari, dominar-la, fer-la Nostra. La colla que té aquesta tripleta al “sac” i ben “lligat”, té una base sòlida per encarar reptes superiors, que són els que la Nostra colla té ganes de tornar a plantejar-se a mig termini.

Per això cal felicitar-nos per haver assolit aquesta primera torre de la temporada, carregada “només” però atenció !  Tenia novetats a gairebé tots els pisos respecte la de l’any passat, i a més, la canalleta es va tornar a mostrar valenta de veritat. La Meri i l’Ainhoa, després de l’ensurt de la caiguda, van fer també el tercer castell de la jornada. Això, valentes !

A l’igual que el 4d8, la torre de 7 ja fa 14 anys consecutius que la colla la ve enlairant, des de 1998, fet molt rellevant i que cal tenir present.  Els anys en que la torre de 7 va ser el nostre “vaixell insígnia” van ser els millors anys de la colla, cal enfocar-nos de nou cap aquí.

Ara toca treballar per acabar d’afinar aquesta torre, i demostrar que la tenim completa i que la podem anar descarregant quantes més vegades millor. 

I ja sabeu, la única forma de poder fer aquest treball és als ASSAJOS. Aquest mes d’agost és CLAU per poder arribar a la Nostra Festa Major amb els “deures” fets, i mostrar la línea ascendent que venim dibuixant fins al moment.

Salut i Castells !



                                                                     Torre de 7 carregada. 7/8/2011. Vilafranca
                                                                              (Fotografia: Mireia Anglada)

diumenge, 24 de juliol del 2011

Descarregat !!! Un autèntic bateig de 8 !!!!

Sí, sí, sí, ja el tenim aquí ! El primer castell de 8 de la temporada, descarregat amb solvència, i a més, davant una plaça del Cap de la Vila plena, en un ambient casteller "a tope", acompanyats de colles de primer nivell, i el més important, amb un nombre de camises MOLT MACO. Teniem 4 cordons propis, nombre suficient de Xicots i simpatitzants per portar a plaça el castell de 8.


Va ser com tornar a jugar a la "Champions" molts dies després...aquells nervis a la panxa, la gent concentrada, amb "fam" de castells, els 8 pisos eren a tocar, ho sabíem.


De sortida el 5d7, un altre més al sarró, sòlid, contundent, sense problemes.


I en segona ronda, l'objectiu de la Diada: El CARRO GROS ! Tot i que va començar bé, l'encaix entre pinya i segons no va ser l'idoni, i es va anar desquadrant. Aquest fet sumat als dubtes de l'anxaneta, i quan la cassoleta s'anava a colocar, van fer decidir de desmuntar-lo. El 8 havia d'esperar.


Per no arriscar-nos a perdre ronda, repetició amb el 4d7 amb l'Agulla, llarg, per algun problema de mides a nivell de dosos, però assolit sense problemes.


I a la tercera ronda, i després de mesurar bé els "pros" i els "contres", parlar amb la canalla, fer alguns ajustos a nivell de pinya, i també a nivell de  baixos i segons, decidits: TORNEM-HI amb el 4d8. Treballat, però a la postre, descarregat, i quina alegria es va desfermar en el rotllo vermell...era el primer castell de 8 per a molts nous membres de la colla....uns 23.....Molta gent que no havia fet mai castells de 8 o que s'estrenaven en el pis que ocupaven: anxaneta i cassoleta, dosos, quints, quarts, segons, baixos, agulles, crosses, contraforts, laterals, primeres mans, segones mans, vents, segons vents, terceres mans, quartes, ..... IMPRESSIONANT. Va ser un autèntic BATEIG de 8, van ser molts Xicots i Xicotes que per primera vegada vestien la camisa vermella en una Diada amb Castell de 8, i això, no s'oblida. 


14è any consecutiu amb castells de 8 ... i l'any que ve serà el 15è, i el 30è aniversari de la colla, deu ni dó el 2012 que ha de venir !!!


Descarregat ! i ara amb la confiança de la feina ben feta toca consolidar i repetir aquest 4, i anar posant fil a l'agulla al 3d8 i la Torre de set, la trilogia de la clàssica de 8, que cal portar a plaça enguany, per posar les bases a reptes superiors...

Aquí el tenim...


Benvingut 8 !!!

diumenge, 17 de juliol del 2011

.Net (ben net!)


Aquest cap de setmana hi hem tornat ! De dues "tacades" hem descarregat el 3d7, el 4d7, el 4d7Agulla, el 3d7Agulla i el 5d7, fins ahir tot el nostre repertori de castells de 7.

Però al Serrallo n’hi hem afegit un de molt important: el 4d7 Net, i ben Net ! La prova definitiva que el 4d8 està al tocar…

Feia temps que no en feiem un de tant "clavat", sense la necessitat que cap persona de l’equip de mans toqués als segons (terços del de vuit). Ha arribat en tercera ronda, després d’un intent desmuntat per unes mides que no garantien l’èxit del castell. I a la segona l’hem arriat amunt, ben acompassat, segur, quiet, estàtic, amb un únic moment de dubte de l’anxaneta, que ha estat superat finalment, i ha permés que completessim aquest important i difícil castell.

A nivell de tronc es pot afirmar que ja hem demostrat tenir-lo, ara faltarà veure que l’encaix entre baixos, segons i pinya sigui també superat. De fet la gran quantitat de 4d8 fins a quints que hem pogut veure als darrers assajos d’aquests mesos (almenys en 4 ocasions), han de ser prou garantia. Si aquest divendres li podem posar dosos, ja seria total, i si almenys hi tornem a posar els quints una bona estona, doncs, ja serà suficient.

Ara falta rematar la feina aquests dos assajos, i tornar a sentir a la pell la magnífica sensació dels castells de 8 pisos !!

Ah! I els que han estrenat camisa aquest cap de setmana, enhorabona, ha estat una estrena genial…

Ah (segon ah), m'ha dit un ocellet que el dissabte 23 tenim varis castellers que fan anys (Mariana, Carles, Jan, …) segur que tindran el regal esperat.

I Ah ! (tercer ah) El pilar de 5 que hem fet al Serrallo, d’admirar. "Girat a banda i banda", no és una expressió que li faci prou justícia. I és que amb la mica de gir del Kiko, el girat del Quim, i el regirat de la Mireia, feien que finalment la anxaneta Ainhoa, quedés talment mirant al que seria l’esquena del pilar, vaja, que els que estavem tancant pinya just darrera del pilar, hem pogut veure les rialles de la Mireia i l’Ainhoa. Uns craks tots plegats !!

Ens veiem a Cal Noi-Noi !

diumenge, 3 de juliol del 2011

8 - 7'5 = 0'5 ???


Això és el que ens falta per arribar als 8 pisos, 0’5, només això.  Si estiguessim parlant de matemàtiques sembla molt poca cosa, un 0’5 sembla assolible, i sembla “fácil” d’aconseguir.




Però atenció, estem parlant de Castells i no de matemàtiques. I els Castells no són una ciència exacte.

És cert que a les darreres actuacions dels Xicots estem mostrant un nivell de solvència molt bó, sobretot si destaquem les 4 darreres (Sant Pere de Ribes, Vilanova, Rubí i Calafell) on en totes hi hem portat Castells de 7’5 i de forma molt segura.

És cert que ahir diumenge, en un sol dia, entre el matí i la tarda vam descarregar, com aquell qui no vol, total la Nostra gamma de Castells de 7 i de 7 i mig:  El 5d7, el 4d7 amb l’agulla (per partida doble), el 3d7 amb l’agulla, el 3d7 i el 4d7. El que deiem “Deu ni dó !”

És cert que cal destacar que enguany ja portem tres 3d7 amb l’agulla, i que és el “rècord” de la Nostra colla en una temporada: Li hem Agafat allò que diuen “El tranquillo”.

És cert que la canalla s’està mostrant força fiable en les darreres actuacions, sense intents desmuntats, i sobretot amb decisió. Decisió com la que va demostrar la Nostra petita “Xana” ahir quan es va “despenjar” entre els pisos de terços i quarts del cinc de set, i va baixar literalmente en “ascensor”. Però després d’un petit instant de dubte, ella mateixa va tornar-hi. Amunt !  i va arribar fins la seva posició de cassoleta. I què dir de la Ainhoa, que amb poques setmanes de castellera, ja és tota una garantia, i també destacar la Meri que va coronar els Castells de Calafell amb seguretat.

És cert que darrerament els assajos de dimecres són més concorreguts, i que el darrer divendres va ser el de més assistència de tota la temporada, o dels que més….vam poder tornar a posar quints al 4d8 sencer !

Però no tot són flors i violes….

Ahir hi havia gent de la colla que preguntava :  Avui no tirem la torre de 7 ?  i el 4d8 per quan ?  ….

I jo els hi contestava….quan l’equip tècnic tingui totes les garanties de descarregar-los, i ara mateix, no les tenim totes. Hi estem aprop, sí, però falta afinar una mica més els poms de dalt, i acabar de donar confiança al tronc, i com no, falta el COMPROMÍS de tota la gent de PINYA I TRONC, en l’assistència a assajos per tal de poder assajar els peus amb les alineacions “titulars” tal i com han d’anar a les actuacions. La COLLA ha de respondre. Ara és el moment.

Tenim el 8 molt aprop. Hem de fer que aquest 0’5 entre aquest dimecres i divendres, es transformi en 0’4,  l’altre setmana en 0’3, fins que el dia 23 de juliol a Sitges, la diferència sigui 0'0, voldrà dir que hem arribat al 8 !  Però atenció, no estem parlant de matemàtiques, cal afegir-hi, repetixo, la IL·LUSIÓ i el COMPROMÍS de tots i totes.

Salut i Castells !


dilluns, 20 de juny del 2011

Setmana d'Actuacions...

Com aquelles setmanes que es diuen de "2 diumenges", aquesta setmana és setmanba d'actucions, de 2 actuacions, per partida doble sí senyor, dissabte a Sant Pere de Ribes i diumenge a Vilanova.

Tot i ser un cap de setmana complicat, al coincidir amb Sant Joan, cal que ens posem les piles i mirem d'encadenar dues actuacions de nivell, en les dues actuacions hauríem de portar-hi, ALMENYS, castells de set i mig.

La tècnica, encapçalada pel Cap de Colla, està treballant amb insistència el 4d8, molt renovat, per potar-lo a plaça el més aviat possible, de fet, la data que ens havíem marcat era aquest dissabte dia 25 de juny, ...les proves de 4d7 net es van repetin, Dalt la Pinya i fins a quints també el mirem de posar els divendres a assaig (tot i que a vegades costa, amb 2 cordons justets....), i la Canalla es va "afinant" ...

I aquesta setmana al ser festa el divendres, hem decidit assajar Dimarts (com si fos un dimecres) i Dimecres (com si fos el divendres), per fer tota la feina possible de cara als dos compromisos d'aquesta setmana.  Així que a més de setmana de doble Actuació és setmana de Doble assaig intersetmanal.

Us animo a tots i totes Xicots i Xicotes a apretar més fort la faixa aquesta setmana, i assistir als assajos i a les dos actuacions. Podem fer molt bona feina.

Les setmanes que tenen "2 diumenges" (quan els dissabtes són festa, vaja), són especials, són diferents....segur que aquesta setmana de doble actuació també ens depararà bons resultats i sensacions agradables.

Salut i Castells !!!

PD: Per cert, aquesta setmana tinc les meves mini-vacances, ja que estic a la Patum de Dimecres a Dissabte... només faltaré a l'assaig de dimecres, dissabte i diumenge ens veiem puntualment a plaça. Dimecres doncs tots a ajudar al Sergi i a la Mariana a les pinyes...estiguem per la feina i la recompensa serà gran !!!





dimecres, 8 de juny del 2011

Voldria tornar a veure aquell comiat...

Amb aquesta frase, que poso com a títol d'aquest missatge, acabava l'obra de teatre que aquest dissabte vaig anar a veure al Teatre Borràs, a Barcelona, "Madame Melville" (Amb Clara Segura, Carlos Cuevas i Montse Vellvehí. Dirigit per: Àngel Llàcer)


I això què té a veure amb els castells ? Doncs d'entrada no gaire, no, ....però és simplement la metàfora de l'anyorança, del voler tornar a VIURE i VEURE un moment especial en la teva vida, del desig, de la passió....i els castells de tot això SÍ que en tenen, i molt.

Voldria tornar a veure/viure ...
- Un Assaig ple de gent, ple.
- L'Alegria per assolir els objectius marcats
- El Castell de 8 descarregat amb solvència
- La Torre de 7, com vaixell insígnia de la colla
- Aquells folres als assajos
- Les proves de castells encara no assolits (5d8, 4d8A, 3d9F, P6descarregat ...)

I l'anyorança dels més antics, és la Força dels castellers més novells de la colla, que encara no han viscut tot això i es mereixen viure-ho, com més aviat millor.

Crec que estem treballant molt per aconseguir-ho, que mica a mica anem fent passos per tornar al camí dels grans castells, la feina que fem als assajos, a les actuacions, les activitats on participem, .... tot això, segur que ens hi portarà. Segur, ho crec. 



( Els dos protagonistes de l'obra...)



Com diu la pissarra de Cal Noi-Noi...
" Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut... "


diumenge, 22 de maig del 2011

Assajar o no assajar, aquesta és la qüestió !!!

Assajar o no assajar, aquesta és, realment,  la qüestió.

Quan la Colla pot fer assajos de qualitat, de nivell, planificats, dinàmics, amb participació, és llavors quan les coses poden començar a sortir bé, i això ho hem d'aconseguir entre tots i totes, de la següent forma:

1er. Assistir a tots i cadascun dels assajos.
2on. Participar-hi activament, amb la camisa i la faixa posada, apunt per fer el que la tècnica demani.
3er. Amb una actitud positiva. Buscant solucions, veient oportunitats.
4art. Amb una actitud també proactiva. Proposant canvis, avançant-se a qualsevol problema.
5è. Amb els braços oberts, integradors. Parlant amb la gent nova, ajudant-los a trobar-se còmodes.
6è. Compartint coneixements. Ensenyant als més inexperts i compartint el que va bé o es pot millorar amb la resta.
7è. Respectant els moments de CASTELL. Quan hi ha un castell, es fa silenci, tothom a la pinya, i ens concentrem amb la nostra funció.

No dic cap bestiesa oi ? sembla així de fàcil, però a vegades no ho és tant... la participació d'una persona en un assaig hauria de complir els 7 aspectes que comento, almenys, segur que m'en deixo, però almenys aquests 7 ...

Començant pel 1er, ja que sense aquest no es poden donar els altres :  Primer assistir a tots i cadascun dels assajos, i així podem fer coses importants. 

Aquest divendres passat per exemple: 4d7 net fins a dosos (dues vegades), 3d7 net fins a dosos, 3d8 fins a quints, dues pinyes de 4d8 fins a quarts, i diverses altres proves (menys de les que haguessim volgut, però deu nidó...).  Totes aquestes proves, i amb un nombre de gent justet, imagineu amb dos cordons més, amb 15-20 persones més... es poden animar... `

De fet aquest divendres va tornar a passar allò tant important, vam tenir gent nova: Marcos, Moises, Eli, Alex, ... això és molt important.

Assajar o no assajar, aquesta és la qüestió !!! 

Ens hi veiem...  ;-)


dilluns, 16 de maig del 2011

El compromís...(2ª part)


Text de Jordi Raventós,  que es va publicar a la revista castells vermells de l'any 2007. Li he demanat que m'el deixi publicar, ja que també parla del Compromís...


“COMPROMÍS”

Aquest escrit el faig després de la Diada del Roser en plena eufòria xicotera.   No tenia pensat fer-lo, però després de l’èxit assolit no puc evitar escriure aquestes línies.    Quina setmana hem viscut!  Dimecres a assaig pilar de 5 net descarregat i pilar de 6 descarregat, i diumenge la tripleta de vuit i pilar de 6 carregat!
Molts pensareu que millor impossible, i és per això que m’he decidit a escriure aquestes ratlles ja que no hi estic d’acord, jo crec que era possible fer-ho millor.

Per la Diada vam demostrar caràcter i mentalitat per defensar els castells.  La torre va anar molt bé amb alguna sotragada a la baixada, però tant el tres com sobretot el quatre de vuit els vam fer acostant-nos perillosament a la frontera que separa l’èxit del fracàs.  I el motiu més important que trobo per explicar que aquests castells anessin al límit és la manca d’assaig.    Durant aquest any l’assistència a assaig i a moltes de les actuacions ha estat molt per sota dels últims anys, tant pel que fa a la gent de tronc com pel que fa a la gent de la pinya.   No s’han pogut assajar unes alineacions de troncs iguales durant tres assaigs seguits ja que sempre faltava algú, i també per manca de gent no s’han pogut fer les proves de pinyes indispensables per presentar-nos a plaça amb els peus dels castells suficientment treballats.   En moltes actuacions no s’ha fet el 5d7 per falta d’efectius i això és preocupant.

I tot i aquests entrebancs hem aconseguit fer la millor actuació de la nostra història.  Imagineu tot el que hauríem aconseguit si l’assistència hagués estat més alta durant tot l’any i s’haguessin assajat més els troncs i les pinyes.   Per una banda segur que els castells els hauríem clavat (estic parlant del tres i els quatre de vuit) i els hauríem fet en moltes més places, i per altra banda segurament ara estaríem parlant també del cinc de vuit i/o del tres de nou amb folre.  

Crec que als Xicots aquest any ens ha faltat compromís.    Compromís amb la Colla, compromís a assistir a assaig i a les actuacions.
Els castells de 8 pisos no són fàcils d’aconseguir, necessiten dedicació i constància.   La gent de tronc són la punta de llança dels castells i també els que surten a la foto, pel que haurien de correspondre a aquest privilegi agafant el compromís d’anar a tots els assaigs tant de divendres com dimecres, i per descomptat a totes les actuacions, siguin del nivell que siguin.   La gent de pinya són la base dels castells, i tot i no sortir a la foto, tots els que hi hem estat coneixem el sentiment de satisfacció que t’envaeix després de descarregar un castell, i ja no diguem quan és un dels nostres castells màxims.   Per tant, també necessitem el compromís de la gent de la pinya pel tal de poder fer els peus necessaris a assaig per anar a plaça amb garanties d’èxit.

No voldria que ningú pensés que no estic content després d’aconseguir la nostra millor actuació, però  crec que tampoc seria bo si només ens quedéssim cofois amb el que hem fet i no intentéssim millorar-ho.   Descansem aquest hivern amb el bon regust d’aquesta última actuació que és un magnífic final per al nostre 25è aniversari i agafem forces per encarar la temporada que ve amb més “COMPROMÍS” per part de tots.



Jordi

dilluns, 9 de maig del 2011

El cinquè Valor dels Castells: El Compromís.

A l’equip de bàsquet en el que fa anys comparteixo estones amb el meu germà gran i altres amics que també venen a la colla, com el Jordi Raventós, o el Joanjo Rico, de tant en tant, quan no guanyem tants partits, o quan hi ha un ambient més "rarot", o quan no ens ho passem tant bé jugant, o quan veiem que algú oblida que el primer és l’equip … hem de recorre a la paraula màgica: "COMPROMÍS".

Quan diem COMPROMÍS volem dir:
·                     Anar sempre a tots els entrenaments i a tots els partits.
·                     Pensar més en l’equip que en el benefici propi.
·                     Alegrar-me quan l’equip guanya, encara que jo sigui a la banqueta.
·                     Haver de jugar, a vegades, inclús estant lesionat. Sacrifici.
·                     Fer tot el possible perquè els meus companys juguin millors…sobretot els nous.
·                     Donar-ho tot quan estic a la pista. Esforç.
·                     Ser, en definitiva, un jugador d’equip.


I és que de fet, quan penso en els castells, i els 4 valors que sempre ens han arribat: Força, Valor, Equilibri i Seny, sempre penso en que en trobo a faltar un de molt important. Sí, crec que els Valors Castellers haurien de ser 5 ! Afegim-hi el COMPROMÍS.

Amb el Compromís, i els 4 valors castellers més tradicionals és com les colles es converteixen en Colles GRANS, i poden assumir fites majors, reptes importants, superar-se, autosuperar-se.

Et compromets amb els Xicots ? Sí !

Per cert, aquest dimecres assaig pre-fires, i divendres darrer assaig, al final del qual farem la primera entrega de camises de l’any a 23 persones que han demostrat aquests darrers mesos que es COMPROMETEN amb la Colla. No t’ho perdis, comparteix amb la colla aquests dos darrers assajos per fer els primers castells de set i mig de la temporada, i per donar la benvinguda oficial a aquest nou grup de castellers.

Som-hi Xicots…i Xicotes !

dilluns, 2 de maig del 2011

Castells de 8 !!!

Dia 1 de maig de 2011:  Fins a 9 colles castelleres han fet ja algun castell de 8, impressionant:
Minyons de Terrassa, Sabadell, Sants, Gràcia, Barcelona, Jove Tarragona, Joves de Valls, Vella de Valls, Verds.  (  Per més detall:  Rànquing moncasteller ).

Cal destacar a banda de les colles punteres, o més consolidades, als Saballuts i als Castellers de la Vila de Gràcia, deu ni dó quin començament de temporada.

Pels de Gràcia aquest ha de ser l'any del 3d8, després que acabessin el 2010 descarregant-ne dos de consecutius, i perquè no, també poden començar a plantejar-se el salt al món dels folres, amb la feina que estant fent, segur que ho poden assolir.

Pels de Sabadell, tres quarts del mateix, també van acabar l'any descarregant el 3d8, i han començat un 2011 acompanyant els dos 4d8 que ja han fet, amb la torre de 7. Això és estar en forma, i això és aprofitar el moment de forma, i a més, amb un gruix de pinya que també permet pensar en reptes superiors.

Pinya = Seguretat.
Pinya = Reptes superiors.
Pinya = Colla Gran.
Pinya = Colla amb solera.
Pinya = Castells de 8.

Pels Xicots, després d'un inici de temporada més fluixet que d'altres anys, amb tres diades repetint 3 i 4 de set,  ja tenim la vista posada en les Fires de Maig (dia 15) amb el salt als castells de set i mig, el 5, i el 4 amb l'agulla, segur que seran en el repertori d'aquesta primera Diada a la nostra Vila, davant la nostra afició.

I hem d'assolir aquests castells de set i mig, per tal de pensar enseguida amb el següent pas, els castells de 8, que una colla com la nostra, després de 12 temporades consecutives consolidats en aquest nivell, hem d'afrontar de forma convençuda.

En varis assajos hem pogut veure 4 de 7 nets fins a dosos, la canalleta nova que s'està afinant, i els nous membres de la pinya que van agafant experiència amb els castells de 7. Ara falta que es vagi engrescant el gruix de la colla, i als propers assajos poguem posar aquest 4d8 fins a quints, sencer i començar a veure'l ben gros com és.

Recordeu:
-  aquest dimecres comencem els assajos d'entre setmana, de 8'30 a 9'30 la Canalla, i de 9'30 a 11'00 assaig general. 
- aquest divendres xerrada sobre "pinya" al final de l'assaig.
- el divendres que ve, dia 13, primera entregra de camises de la temporada als nous membres (ja en tenim 22 de confirmats !!! ).

Ens veiem a assaig Xicots i Xicotes, pensant en els Castells de 8 !


4d8. Festa Major de Vila. Diada de Sant Ramon. 31/08/2010

dilluns, 25 d’abril del 2011

La PINYA ho és tot !

"La Pinya ho és tot..." És una de les frases del llibre que m'ha arribat aquest Sant Jordi, "Fer Pinya" de Jordi Lopez Daltell. 

Tot just estic començant a llegir-lo, i he fet allò de tastar alguna part, he agafat l'index, he mirat com està plantejat, quins continguts tracta, com els organitza , i he triat un capítol, -Gestionar la Pinya-.  I la veritat és que m'ha agradat el tractament que se li dona, tot i ser més orientat a neòfits d'això dels castells, penso que m'ha aportat FRESCURA.

De fet, la reflexió que planteja sobre la pinya, m'ha encantat, m'ha superat. Sempre pensem que per sobre la Canalla, per sobre la gent del Tronc, no hi ha ningú ... els de la Pinya assumim el nostre rol sacrificat, anònim, sufert, i el llibre el destaca i el posa per sobre de TOT: La Pinya ho és tot, diu.  Reprodueixo un dels fragments que m'han fet reflexionar:

" Tenir molta o poca pinya és tenir futur i créixer o quedar-se en el passat, respectivament. Tenir molta o poca pinya és la diferència entre créixer o desaparèixer com a colla".

Sí m'ha fet pensar molt en que els Xicots disposem de poca pinya pròpia, de massa poca...i és un fet que ens preocupa, sí, però amb el que sempre hem anat "tirant".  Amb el llibre, més que mai, m'adono que cal encarar aquest fet, i donar-li solució. Si enlloc de 1 , 2 o 3 cordons propis, tinguéssim pinyes amb 4, 5 o 6 cordons, seriem, a més de la "Gran Colla" que ja som, una "Colla Gran" que és tant o més important que el primer.

Cal sumar doncs "Gran Colla" a "Colla Gran", i posar-nos les piles per tal que entre tots aconseguim tenir un FUTUR i CRÉIXER com a Colla. Això sí que ho és Tot !!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

La Paeria, plaça castellera.

M'agrada la Plaça de la Paeria, per diverses raons:

- És presidida pel Palau de la Paeria, edifici "senyorial", d'estil gòtic català, que et transporta a un altre època.
- Té una mida molt  bona per a fer-hi castells, ni massa gran, ni massa petita, acollidora.
- Els Castellers de Lleida són una colla sòlida, que sempre m'ha agradat.
- Els Xicots de Vilafranca, hi hem descarregat la nostra única "clàssica de 8": 4d8, 3d8 i Torre de 7. Va ser a l'octubre de 2005, amb l'afegitó que el 3d8 el vam fer a la segona, després d'un intent, treient pit, a "lo grande". 

Amb totes aquestes raons dissabte passat els Xicots hi tornàvem a actuar, en plena pre-temporada, però amb ganes de fer-hi un paper correcte.  I la veritat és que no vam poder fer tot el que ens havíem plantejat.  D'entrada el 3d7 ens va quedar en carregat, un castell que no ens ha de portar cap problema, i que ens va jugar una mala passada. El pitjor de tot caure a primers de temporada, moment en que la canalla necessita agafar confiança, però esperem que no porti majors conseqüències.

Aquesta caiguda sumada al just nombre de camises, una vuitantena, no ens va permetre portar a plaça el primer castell de set i mig de l'any, que havia de ser el 4 amb l'agulla.  Amb aquest descartat a la mateixa plaça, vam completar l'actuació amb el 4d7 i la torre de 6, i amb dues senzilles cireretes en forma de pilars de quatre (hi debutava en una actuació castellera la meva filla gran, la Júlia, coronant un dels dos espadats. Felicitats !!!).

Amb aquesta experiència, he de dir que el viatge de tornada va ser una mica "trist", tot i que el fet que la canalla estava tota bé, i el punt de mira ja ficat en el primer duel Madrid-Barça feia que el mal fos menor.

Pensant ja en el proper ASSAIG, on haurem de corregir coses i seguir afinant a la canalleta nova, clau per a poder afrontar reptes majors, aquest casteller us saluda i us diu: Bona Setmana Santa, i ens veiem a ASSAIG !!!


Si vols saber més de la Paeria... http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_Paeria


diumenge, 10 d’abril del 2011

Comença la Festa !!!

Avui ja ha estat un d'aquells dies gairebé de "plena temporada". Molts ingredients ho han fet possible:

- El sol i la calor (el dia d'abril més calurós dels darrers 75 anys)
- Moltes actuacions arreu de Catalunya
- Els nervis (tot i que són els de les primeres actuacions, no tant pels castells a fer)
- I entrar a Internet...a veure què han fet les altres colles....

I tela marinera:

- Els Saballuts, Torre de 7 i 4d8 !!!!! 10 d'abril. Això és està en forma, ratxa, a tope, això és compromís, feina ben feta, dedicació, esforç.........i la recompensa dels bons resultats.
- Els de Gràcia, 4d8 !!!!! 10 d'abril. Idem, que Idem de l'anterior paràgraf.
Només et queda treure't el barret i tenir una enveja sana, molt sana, i en uns moments en que la teva colla no pot anar a aquest ritme, disfrutar d'altres petites victòries.

Els nostres 3 i 4 de set, i la torre de 6 d'avui han estat prou correctes. Amb debuts a varis pisos, amb la canalla nova que encara no està prou rodada, però que comença a viure les sensacions d'una diada castellera.


Primer 3d7 de la temporada. Gràcia. 10 d'abril.  (Debuta l'Edgar a terços d'aquesta estructura)



Avui ha estat un "treure les teranyines a la faixa".  Amb el gruix de gent que portàvem a plaça, justet, hem fet el que havíem de fer, assegurar, amb la clàssica de set, i disfrutant d'una diada tranquila.

Ha començat la festa dels castells!

dissabte, 2 d’abril del 2011

... I no surten a la foto.

Els Baixos. Aquella espècie tant especial que para els castells "de peus a terra".

Són un "híbrid" entre el tronc i la pinya.

Són els que aguanten més pes, són ells, els especials baixos.

La veritat és que els baixos sempre m'han cridat l'atenció: Són una peça clau en un castell, saben que moltes vegades hauran de patir, saben que la seva tasca queda més a l'ombra que la d'altres castellers, saben que han de confiar en les seves crosses i contrafort,  i treballar-hi coordinadament, i saben que pot arribar un moment en que els segons hagin de decidir fer coses per salvar un castell, que a ells els pot fer patir encara una mica més....saben tot això, i a cada assaig i a cada actuació estan allà dins, al bell mig del castell.

De fet una de les imatges més maques del fet casteller, és sens dubte, aquella rotllana que formen als baixos en el moment d'agafar-se per anar a començar el castell, amb els contraforts al darrera, els cordons de la pinya apunt de tancar-se, i entre ells es miren, donant-se ànims.

Moltes vegades he fet d'agulla, una de les posicions més maques en un castell, i és que, (si va bé) el pots veure per dins, pots anar seguint-lo, amb prudència, perquè no t'hi pots jugar el coll, però si el saps llegir, pots veure molt... i la cosa que tens més aprop, quan fas d'agulla, què és? sí, la cara del baix, els seus cabells, la seva olor, les seves bromes si el castell va bé, les seves peticions, "que em carregui més l'esquerra!!!", "contrafort, apreta!!!", ... i MOLTES VEGADES - la majoria - sents el seu PATIR EN SILENCI, el "palpes", gairebé el pots tocar...

Són tot això, i molt més.... i no surten a la foto.










Baixos actuals de la colla: Fredi, Juanito, Enric, Amador, Pirri, Toni Bracero, Toni Alarcon, Fèlix i combinen aquesta amb d'altres posicions en Miguelíni en Pavón, principalment.   Craks.

dissabte, 26 de març del 2011

Un món de color vermell


Avui hem passat el dia a Girona i a Olot, dues ciutats boniques però diferents. Al matí a Girona visitant el centre històric: la catedral, els banys turcs, fent un petó al cul de la lleona, tomb amb trenet… sol radiant. A la tarda cap a Olot, pluja i mal temps, però quina olor a bosc…hem fet un tomb per "parc nou", molt recomanable, és com estar a ple bosc, però a tocar de la ciutat (amb anecs i oques incloses).

I durant el trajecte, i n’hi ha hagut, ja que hem fet més de 400 quilòmetres…la Júlia, ha sortit amb la frase més xicotera de la jornada:

M’agradaria que els arbres fossin vermells…

La veritat és que davant aquell paisatge verd, humit, esplèndid, però sobretot verd i més verd, un queda impregnat de natura. Però la Júlia, des de la seva força interior, ha pensat que el món podria ser més vermell, que li agradaria molt més d’aquesta forma, i ens ho ha dit.

I m’ha agradat, no només pel fet que està xicotera a totes, sinó pel fet de plantejar-se la possibilitat d’anar en contra de la corrent, de lluitar contra lo establert. Sí el prat és verd, molt verd…però podria ser més vermell no ? i els castells a Vilafranca, podrien ser més vermells ? Segur que sí.

Fem com la Júlia, i pensem tots i totes en … Un món de color vermell. Almenys, una mica més.


- Bonica fotografia on surten dos Grans Xicots ,  pare i fill,  Enric i Edgar Pagés ... pensant en un món més vermell, segur...  ;-) -.

dilluns, 21 de març del 2011

La Primavera ja ha arribat !

Avui comença la primavera, canvi d'estació, època d'INICIS, de RECOMENÇAMENTS.

Coincideix aquesta arribada de la Primavera amb els primers assajos oficials de la temporada, i ja en portem dos. Aquest darrer va ser més animat, amb més afluència de gent, les mans altes comencen a venir, la gent de tronc comença a respondre, .. de fet, el proper 10 d'abril tenim la primera actuació.

Aquest passat divendres vam fer 3 pinyes, un pilar de 4, un 3d7 fins a dosos i un peu de torre. És el mínim que ens volem plantejar en un assaig. Està entre les 3-4 pinyes és un nombre correcte de proves per aquest moment de principi de temporada, en el que s'han d'anar combinant altres proves de tronc i canalla.

Segur que la Primavera, a més dels primers brots de flors, plantes i horts renaixents, l'arribada de les orenetes, la pujada de les temperatures, farà arribar als Xicots i Xicotes fidels, i tot i que sabem que el març és un mes "inestable" i que per tant, els assajos també poden ser-ho, segur que la línea serà ascendent i ajudarà a preparar els nostres castells.

Març marçot mata la vella vora el foc ... i la jove si pot !!!



dissabte, 12 de març del 2011

Pel Lluis Solsona ... PLOU ...

Plou…

És dissabte i tot el dia plourà…jo vaig a l’enterrrament del Lluís Solsona a Torredembarra, i a l’últim moment (són les 8’40h.) la Júlia es lleva i diu que vol venir, que vol veure com és un enterrament.

Es vesteix de xicota i som-hi.

Anem amb el cotxe els dos, i la Carme Torner i el Lluís Compte, i arribem puntuals a l’Esglèsia de Torredembarra. Entrem juntament amb d’altres castellers dels Nois de la Torre.

Ens faixem a dins i comença la missa. És de les "completes", amb la óstia, el "doneu-vos la pau", els amunt i avall, i al final la hora dels pilars d’homenatge. A una banda els Xicots i a l’altre els Nois de la Torre, dels que el Lluís Solsona n’és el President d’Honor. Sona el "Sol" de la gralla, la única nota que sentirem avui del Toc de Castells. Uns quants companys i companyes dels Nois de la Torre fan el segon cordó del nostre pilar. El Juanito, incombustible el para a baixos. El Quim, segon casteller, la Mireia, crak de les alçades, i la novella anxaneta s’enfila, fineta i concentrada, i fa aquesta especial aleta dels Xicots pel Lluís Solsona. Estic orgullós que la casualitat/necessitat hagi fet que la faci la Júlia.

Quan li faig "aball" (El nostre Cap de Colla, no ha pogut venir, per feina) ella ja ha iniciat la baixada, seguint el ritme de l’altre pilar. "Ho has fet molt bé Júlia", s’asseu i es posa els mitjons i les bambes. Darrera seu el Quim i la Mireia fan el mateix…la resta de la colla ja va cap als bancs de l’esglèsia, i jo els espero. Observol lo especial que són els del "tronc".

El primeres mans ha esta el Joanjo, el segones el Sergi, el contrafort el Jaume, pel davant agafant el pilar, el Carlus, i l’Oscar del Vendrell. Laterals Xavi i Lluís, i tancant pinya la Carme i la Eva. Un total de 14 camises vermelles, representant la colla. Admirats pel Lluís Solsona des d’allà on sigui.

La Júlia torna el casc als Nois de la Torre, "gràcies" i li piquen la mà.

Ara a casa, plou més encara, estic a fora el pati, sota el porxo és vespre, escoltant la pluja … Plou …